Dades d'interés

Estivella està situada en la comarca d’El Camp de Morvedre. Pel seu terme discorre el riu Palància, que flueix als peus de la Serra Calderona. El seu terme municipal, de 21km2, llinda al nord amb Torres Torres; a l’est, amb Sagunt; al sud, amb Albalat dels Tarongers i Segart; i a l’oest amb Serra.

La seua economia es basa en l’agricultura, principalment de cítrics. En l’actualitat, s’està integrant en el sector turístic i de l’oci, ja que disposa d’un càmping enfocat al turisme rural, “Camping Sierra Calderona”, i un parc d’oci, “El Plà d’Estivella”, situat als peus del Garbí.

Entorn natural

Estivella està situada al cor de la Serra Calderona. La proximitat a la mar aporta un clima suau i equilibrat. Els sòls tenen un gran valor i per aquesta raó alberga comunitats vegetals diferenciades i de gran valor botànic. Algunes espècies de gran rellevància han motivat la declaració d’algunes zones del terme com a “micro-reserves de flora, com és el cas del Puntal de l’Abella.

Pel que fa a la fauna, la serra conta amb una abundant fauna entomològica. Entre aquesta abundant fauna es troben aus com l’enganyapastors, l’esparver, l’astor, l’abellerol, l’àliga perdiguera o el mussol reial, entre d’altres. La Serra Calderona és un espai declarat zona d’especial protecció per a les aus. També podem trobar rèptils com la colobra viperina, el fardatxo ocel·lat o la tortuga leprosa. Una important part de la fauna són els mamífers, entre els quals es troben el senglar, el gat salvatge, el rabassot, la guineu, els esquirols, els conills i les llebres.

El paisatge natural de la Serra Calderona és singular i divers, amb una gran complexitat en el relleu: xicotetes valls i barrancs en orientacions variades, ràpides vessants que enllacen amb nombrosos cims. Un dels més emblemàtics és el Garbí, de 601 m d’altitud, una magnífica talaia de tota la comarca d’El Camp de Morvedre i del litoral de l’Horta de València.

Entre la seua vegetació es diferencien quatre zones:

  1. Zona de pi blanc o carrasca.
  2. Zones de mont baix.
  3. Zones de secà al voltant de terrenys abarrancats.
  4. Zones de regadiu dedicades fonamentalment als cítrics.

Dintre de la seua hdrografia destaca, a més de l’aparició del riu Palància, l’existència de diversos barrancs: Alcalà, El Plà, La Sarva, Llinares, Les Foies, El Omet, El Garbí, La Font de la Llosa, Beselga i La Carrasca. Les seues fonts més actives són les de barraix i Beselga.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31